El vi que porten els convidats o el que portes tu si et conviden

Quan organitzes un sopar a casa t'has d'assegurar que hi haurà beguda suficient (i de sobres) per a les persones convidades. Si has pensat prendre un aperitiu abans de dinar i acompanyar-lo amb vermut o amb cervesa (és millor oferir diverses opcions i també algun tipus de beguda sense alcohol) compra’n de més, ja te les beuràs si en queden. En el meu cas, acostumo a comptar quatre cerveses per persona abans de començar a dinar... però és clar, això depèn dels amics i amigues que tinguis.

Pel que fa al dinar, si has pensat en oferir-los vi i n’has triat uns que aniran bé amb cada plat (has pensat en el maridatge) cal tenir en compte que, normalment els vins més suaus es prenen al principi (habitualment, els blancs abans dels rosats i els rosats abans dels negres) ja que els sabors més subtils no s’apreciaran detalladament si abans hem begut un vi més fort.

Si tot i haver pensat en el vi, alguna de les persones convidades porta una ampolla, a no ser que aquesta especifiqui que l’ha portada com a regal perquè el gaudeixis tu un altre dia, s’obrirà i es consumirà durant l’àpat o en un altre moment, però ens l’hem de beure. No importa si desfà els teus plans de maridatge amb els plats. Mai no s’ha de deixar sense obrir una ampolla que porta una persona convidada a no ser que se’ns expressi el desig contrari per la seva part.

Si som nosaltres qui portem un vi, pot ser convenient saber què hi haurà per menjar. No sempre és infalible allò que el negre és per la carn i el blanc per al peix. A mi, si menjo un marmitaco o bull, em ve de gust un vi negre. Encara que són plats de peix, tenen una textura i un gust tan intens, que un vi negre em sembla molt apropiat, a més, en general m’agrada més el vi negre. Tot i no ser infalible, el nostre sentit comú ens farà entendre si es tracta d’un plat lleuger i de gust suau, que potser lligarà millor amb un vi blanc, o bé un plat consistent i de gust fort que maridarà millor amb un vi negre. Cal tenir en compte que, a més, en funció del tipus de raïm, del tractament que s’ha fet del vi, de la denominació d’origen, etc, hi ha diferències abismals entre els mateixos vins, encara que siguin del mateix color.

Si no podem saber el menú, jo sóc de portar vi negre, també perquè m’agrada més, i intento que sigui d’una bodega que ja he tastat abans, per no emportar-me sorpreses. De totes maneres, de vegades ve de gust provar un nou vi. En aquest cas és millor dir que no l’hem provat mai i un cop tastat, ser sincer a l’hora de valorar-lo. Si ens agrada ho expressarem i si no ens agrada, també ho farem notar i ens disculparem si l’opinió és generalitzada entre els comensals.

En els dinars o sopars d’amics acostumo a portar una ampolla de vi que espero que s’obri (en cap cas expressaré aquesta voluntat, òbviament, però ho espero), i si es tracta de persones amb les que no tinc molta confiança, de vegades, puc portar dues ampolles, una que sigui per beure al moment i una altra que desitjo que l’amfitrió guardi (pot ser un reserva o un criança que m’agradi especialment). No acostumo a anar convidat a casa d’algú amb les mans al cap, és convenient sempre portar alguna cosa.

Si pel motiu que fos, l’ampolla que hem portat per beure al moment no s’obre, mai del món, ni tan sols si l’amfitrió insisteix, en l’emportarem. Mai, mai, mai del món. És molt cutre.