Aquells comentaris innecessaris...

De vegades hi ha persones que quan te les trobes, sense saber per què, afegeixen a la salutació un comentari del tipus... ui, t’has engreixat, o què fas amb un mocador al cap, o Aquests pantalons no et queden gaire bé, o ui què blanc que estàs... vaja, ja sabeu què vull dir.

El cas és que, aquestes persones no tenen en compte que potser t’has engreixat perquè estàs fent un tractament amb antidepressius, o que portes un mocador al cap perquè la quimioteràpia ha fet que perdis cabells i tens cert complex, o has estat una hora a casa teva pensant si et poses aquells pantalons més atrevits del compte i al final t’has decidit pensant que valia la pena, o que no has pogut prendre el sol perquè tens un familiar moribund a l’hospital i no has pogut anar a la platja, o perquè penses que estar moreno és de xonis.

Darrerament, a partir de la publicació de llibres com Gent tòxica de Bernardo Stamateas o Homes tòxics de Lillian Glass s’ha de moda dir que, aquestes persones que tenen l’habilitat de fer-te sentir malament amb un comentari —a més de moltes altres maneres— són persones tòxiques. En realitat són els capullos/capulles de sempre que sovint tenen més motius per callar, però com que nosaltres som molt més educats i prudents, doncs no els fem adonar-se de com en són de gilipolles. Bé, o no ho feiem fins ara, perquè si aquestes persones es prenen la llibertat d’opinar, nosaltres podem contestar, per exemple, amb un... “ui, mira, avui encara no havia trobat cap persona que fes comentaris inapropiats i impertinents” o una cosa semblant.

El vi que porten els convidats o el que portes tu si et conviden

Quan organitzes un sopar a casa t'has d'assegurar que hi haurà beguda suficient (i de sobres) per a les persones convidades. Si has pensat prendre un aperitiu abans de dinar i acompanyar-lo amb vermut o amb cervesa (és millor oferir diverses opcions i també algun tipus de beguda sense alcohol) compra’n de més, ja te les beuràs si en queden. En el meu cas, acostumo a comptar quatre cerveses per persona abans de començar a dinar... però és clar, això depèn dels amics i amigues que tinguis.

Pel que fa al dinar, si has pensat en oferir-los vi i n’has triat uns que aniran bé amb cada plat (has pensat en el maridatge) cal tenir en compte que, normalment els vins més suaus es prenen al principi (habitualment, els blancs abans dels rosats i els rosats abans dels negres) ja que els sabors més subtils no s’apreciaran detalladament si abans hem begut un vi més fort.

Si tot i haver pensat en el vi, alguna de les persones convidades porta una ampolla, a no ser que aquesta especifiqui que l’ha portada com a regal perquè el gaudeixis tu un altre dia, s’obrirà i es consumirà durant l’àpat o en un altre moment, però ens l’hem de beure. No importa si desfà els teus plans de maridatge amb els plats. Mai no s’ha de deixar sense obrir una ampolla que porta una persona convidada a no ser que se’ns expressi el desig contrari per la seva part.

Si som nosaltres qui portem un vi, pot ser convenient saber què hi haurà per menjar. No sempre és infalible allò que el negre és per la carn i el blanc per al peix. A mi, si menjo un marmitaco o bull, em ve de gust un vi negre. Encara que són plats de peix, tenen una textura i un gust tan intens, que un vi negre em sembla molt apropiat, a més, en general m’agrada més el vi negre. Tot i no ser infalible, el nostre sentit comú ens farà entendre si es tracta d’un plat lleuger i de gust suau, que potser lligarà millor amb un vi blanc, o bé un plat consistent i de gust fort que maridarà millor amb un vi negre. Cal tenir en compte que, a més, en funció del tipus de raïm, del tractament que s’ha fet del vi, de la denominació d’origen, etc, hi ha diferències abismals entre els mateixos vins, encara que siguin del mateix color.

Si no podem saber el menú, jo sóc de portar vi negre, també perquè m’agrada més, i intento que sigui d’una bodega que ja he tastat abans, per no emportar-me sorpreses. De totes maneres, de vegades ve de gust provar un nou vi. En aquest cas és millor dir que no l’hem provat mai i un cop tastat, ser sincer a l’hora de valorar-lo. Si ens agrada ho expressarem i si no ens agrada, també ho farem notar i ens disculparem si l’opinió és generalitzada entre els comensals.

En els dinars o sopars d’amics acostumo a portar una ampolla de vi que espero que s’obri (en cap cas expressaré aquesta voluntat, òbviament, però ho espero), i si es tracta de persones amb les que no tinc molta confiança, de vegades, puc portar dues ampolles, una que sigui per beure al moment i una altra que desitjo que l’amfitrió guardi (pot ser un reserva o un criança que m’agradi especialment). No acostumo a anar convidat a casa d’algú amb les mans al cap, és convenient sempre portar alguna cosa.

Si pel motiu que fos, l’ampolla que hem portat per beure al moment no s’obre, mai del món, ni tan sols si l’amfitrió insisteix, en l’emportarem. Mai, mai, mai del món. És molt cutre.

Quan passar primer és qüestió d'educació

Inicio aquest blog amb la intenció de compartir inquietuds sobre la manera de fer algunes coses en aquesta vida per tal de sentir-nos millor, de fer sentir millor a les persones del nostre voltant i també per aconseguir causar sempre una bona impressió.

El primer post el dedico a una qüestió que acostuma a generar confusió. Es tracta de cedir el pas quan ens trobem amb alguna altra persona en qualsevol tipus d'accés.

Per norma general, l’individu pretesament educat, el que fa, és deixar passar SEMPRE l'altra persona, però hi ha alguns casos en que aquesta manera d'actuar pot ser incorrecta. Poso uns exemples i, després, el sentit comú (tot i que és el menys comú dels sentits) farà que puguem decidir correctament en els casos concrets.

Hi ha una situació en la que MAI no s’ha de deixar passar l’altra persona primer si volem actuar de manera educada. Es tracta del moment de pujar a la part del darrere d’un cotxe si les condicions només permeten obrir una de les portes del vehicle. La persona que passa primer s’haurà d’arrossegar per tot el seient fins arribar a la seva plaça, per tant, és molt més còmode entrar en segon lloc i seure directament sense la necessitat de travessar tot el cotxe reptant amb els pantalons o la faldilla.

Hi ha una altra situació en la que és convenient passar primer. Aquesta s’ha d’explicar, de vegades a l’interlocutor, per no donar la impressió contrària a la que volem, ja que sovint, actuar correctament pot voler dir actuar com l’altra persona espera i si l’altra persona desconeix les nostres motivacions pot errar en el seu judici sobre nosaltres. Aquest cas és pot resumir en les situacions en les que travessar l’accés pot suposar un risc. Històricament, els ascensors patien sovint accidents quan els seus mecanismes no estaven tan perfeccionats com els d’ara, per tant, era de bona educació accedir primer per comprovar que tot estava en ordre. Actualment són molt poques les persones que conserven aquesta prescripció. A mi m’agrada perquè sóc un nostàlgic, però com dic, sempre s’ha d’explicar subtilment l’origen històric de la nostra manera d’actuar per tal que no hi hagi confusió.

En definitiva, si volem resultar correctes i educats, sempre farem passar davant l’altra persona excepte quan accedir al lloc pugui implicar incomoditat, risc, o qualsevol connotació negativa que puguem imaginar.

En el proper post... més petits detalls que ens faran sentir com autèntics cavallers i autèntiques dames.